Vés al contingut

Espais d’aprenentatge

Plaça Nova

Arquitectura i Minimons

Llum

Art

Experimentació

Interpretació

Moviment

Els espais d’aprenentatge són una metodologia que donen peu a un aprenentatge natural de relació i comunicació on, a partir de diferents propostes, els infants poden actuar, observar, experimentar, construir, inventar, imaginar, compartir, relacionar-se i interactuar amb els altres. Aquesta manera flexible de treballar respon a la necessitat que mostren els infants en el moment de jugar, compartir, aprendre i relacionar-se amb la finalitat de donar resposta als seus interessos i necessitats, així com respectar els diferents ritmes d’aprenentatge.

Perquè aquesta metodologia sigui un èxit és molt important tenir cura i estètica a l’hora d’organitzar i muntar la sala de cada espai. Cal crear espais atractius i susceptibles d’aprenentatge. L’activitat o joc en tot moment ha de ser lliure, tot seguint una sèrie de consignes bàsiques de convivència pel bon desenvolupament de la sessió.

Els espais d’aprenentatge pretenen:

  • Potenciar la comunicació, el llenguatge oral espontani i ampliar el vocabulari.
  • Afavorir les relacions socials i de convivència.
  • Desenvolupar els hàbits socials; compartir espais, jocs, joguines, propostes i posar-se d’acord els uns amb els altres.
  • Aprendre dels companys/es.
  • Oferir un espai amb propostes diversificades on investigar, observar, manipular… de manera constant i lliure.
  • Expressar els seus sentiments, emocions i sensacions de forma espontània.
  • Respectar les persones i els materials.

A l’escola, a educació infantil, portem a terme aquesta metodologia tres sessions de tarda a la setmana. Els nens i nenes al matí escullen en quin espai d’aprenentatge volen anar. Quan arriba la tarda els infants de manera autònoma es dirigeixen a la sala de l’espai triat. La sessió s’inicia amb una rotllana on la mestra mostra les propostes i recorda les normes de convivència que cal seguir per una bona dinàmica. Seguidament es desenvolupa la sessió lliurement. La mestra està pendent de qualsevol necessitat que manifestin les nenes i els nens mantenint-se en una posició més observadora. Quan finalitza l’estona del joc lliure, entre tots i totes les participants deixen endreçada la sala posant un punt final amb una rotllana per compartir tot allò que hem viscut, experimentat i après.